Tarteres B

El dijous 27 de novembre, el objectiu de la sortida era arribar al Puig de Querabs, que tenia 616 metres d’altura. Abans de sortir a la hora de la teoria ens van explicar com era la forma correcte de baixar per les tarteres.

A les 10:45 vam sortir de l’institut, i el primer objectiu era arribar fins a Can Palou, tot i que era un terreny planer, vam fer la nostra primera parada. Vam agafar rumb cap a Puig Saquera, on ens esperarien unes pujades bastant exigents a nivell físic. Vam fer un breu descans a mitja pujada. Vam seguir pujant fins arribar al cim del Puig Saquera, que estava a una alçada de 471 metres. Allà vam fer la nostra segona parada i amb més durada de la sortida.

Ara el nostre objectiu era arribar fins al lloc de les tarteres, però per arribar fins allà vam haver de passar primer per la cova del Cortalàs. Un cop vam arribar vam haver de pujar per les tarteres amb molt de compte per no tirar masses pedres. Un cop a dalt van començar els nostres primers descensos de tarteres. A tots ens va semblar divertit. Vam seguir pujant, ara teníem que arribar fins al cim del Puig dels Querabs, on abans de arribar havíem de grimpar per diferents llocs. Tot just abans de arribar al cim semblava que hagués de ploure en uns pocs minuts. En Xavi i en Roger, al final, van decidir que pujaríem perquè la pluja gairebé era inexistent. Vam arribar al cim, i vam fer una foto de grup i vam començar a baixar fins arribar al institut.

Text: Miki Ruiz i Carlos Zayas

Tarteres A

                                             

Foto1: Roger senyalant el proxim cim, foto 2: baixada de tarteres, foto 3: tarteres nivell més elevat , foto 4: grup A grimpant, foto 5: la clase al puig de querabs

Foto 1: Acabem d'arribar al puig saquera i en roger ens estava indicant el nostre proxim destí, ens anàvem a la tartera que hi ha al puig de querabs a practicar la baixada i la pujada per aquest tipus de terreny.

Foto 2: Després d'una estona de caminata, arribem a la tartera i vam començar a practicar la baixada i la pujada d'aquest terreny, van haver algunes caigudes sense ferits però aparat d'això va ser molt divertit.

Foto 3: Vam incrementar el nivell pujant mes amunt per la tartera i els que encara tenien energies van seguir baixant i gaudint més de l'experiència.

Foto 4: Comencem a grimpar! després de practicar amb les tarteres tocava pujar el pròxim cim el Puig de Querabs per poder tornar al puig saquera donant la volta per la divisòria.

Foto 5: En arribar al cim del Puig de Querabs ens vam fer una foto de grup per immortalitzar el moment, després d'això vam tornar a caminar fins a l'institut.

Text: Lucas.

Escalada A

El passat Dimarts 24, vam sortir a fer escalada pels voltants de Palau-Saverdera.

Abans de sortir vam agafar els següents materials per fer escalada: unes sabates per escalar, cordes, cascos i arnés, vam agafar-ho per grups de 2 persones.

Després vam procedir a anar el lloc on faríem l’escalada, van començar guiant la parella d’en Javi i Gonzalo, fins toca Mas Bosca, just arriba a la carretera ens vam para i vam fer canvi de guies, després van guiar en Sergi i l’Axel.

Vam travessar Mas Boscà fins arribar al camí que ens portaria a la zona d’escalada, abans d’arribar els professors Xavi i Roger ens van fer uns exemples de com escalar amb seguretat i no fer cap nus malament ni que ens podem caure d’una altura, tot això a peu a terra.

El arriba en Xavi va procedir a fer els punts de seguretat que tenia cada tram de l’escalada.

Després ens vam dividir en grups de 3, el meu grup estava format per en Javi, en Gonzalo i jo.

Nosaltres vam fer l’escalada que més fàcil era, després ens vam canviar amb l’Angela i la Selene que estaven el nostre costat, a la segona escalada va pujar en Gonzalo, i en Javi i jo no vam poder fer-la tota sencera perquè no vam poder.

A les altres zones d’escalada qui van fer-ho ràpid i bé eren en Jordi i en Sergi, que els hi sortia molt bé.

Quan ja era hora de marxar vam procedir a desmuntar totes les zones d’escalada, i vam marxar ja en direcció a l’institut, per arribar a l’institut van guiar la Cristina i en Pablo, fins arribar a Mas Bosca, i ja l’últim tram va guiar en Yeray.

I al arribar al Institut va acabar la jornada de Escalada, que va ser molt curiosa i divertida.

Text: Iu Teixidor.

BTT A: Test BTT.

El dijous 20 de noviembre els alumnes del CAFEMN del grup A , vam anar a fer el test de BTT a una muntanya de Cala Montjoi on vam fer el primer test.

La classe va començar amb una petita explicació d’en Toni i en Ruben sobre la ruta que faríem, desprès d’acabar la classe, vam sortir. Al sortir de l’institut vam anar a directament a la platja de Canyelles, en Ruben, ens va explicar que faríem una ruta diferent a l’última vegada que vam anar a fer el test de BTT. Vam començar pujant una petita pendent el qual aquesta va anar fense més empinada… al arribar al principi del test vam poder descansar fins que anaven arribant els demés, quan tothom va arribar al començament del test, els 10 primers  es preparaven per poder sortir, quan van sortir els 10 primers en Toni esparava 3 minuts per que poguéssin sortir els ultims 10  , el recorregut era una pujada bastant llarga i molt vertical es notava molt el cansanci del recorregut de la pujada de Canyelles abans de fer el test ja que era una pujada semblant , tots els alumnes del CAFEMN del grup A vam poder arribar a d’alt  i aconseguir la nostre marca. Alguns quan van arribar ya volien deixar la bicicleta i sentar-se pero en Ruben insistia en que no paressin i fessin uns metres més i que no paressin de cop , quan tots vam arribar ens vam sentar i en Toni ens va explicar que hi havia un petit corriol on podíem anar voluntàriament i qui no volia podía seguir la mateixa ruta baixant pel mateix lloc de pujada , els que baixavan per el lloc on van pujar tenien que esperar-se en el començament de la entrada del test fins que arribessin els que baixavan per el corriol 10 minuts desprès de arribar els que baixavan per el corriol vam  anar seguint la ruta de carretera fins arribar al institut on vam poder acabar desprès de unes hores intenses. 

Text: Axel Tarrero Negre , Sergi Lopez Torres

BTT A: Mont Perdut.

El jueves 13 de Noviembre después de ser examinados, Cogimos nuestras bicis ya a punto, dimos unas cuantas vueltas al circuito de calentamiento como cada día antes de salir, así comprobamos que las bicis estén bien, las capas que llevamos si hemos escogido bien o si no. Si es que no nos anticipamos, también comprobamos que llevemos lo esencial pero esta vez no fueron los profesores quien pasaron revisión si no nosotros mismos que el resto de compañeros llevasen el material obligatorio para poder salir: Casco, gafas, ropa adecuada, y guantes. Ya estábamos listos para salir con nuestro objetivo en mente. Del instituto fuimos a Mas Mates pasamos por Mas Boscà hasta Palau Saverdera donde hicimos la primera parada de reagrupación, y aprovechar para picotear y quitarnos alguna pieza de ropa si hasta ahora no lo habíamos hecho. Rápidamente retomamos la ruta rumbo a Pau donde allí no esperábamos encontrarnos con una calle en obras. La cual estaba toda la carretera levantada educadamente preguntemos si podíamos pasar, pasamos a pie y al salir de la calle en obras unos metros más adelante tomamos el camino viejo de Pau a Vilajuïga. Pasamos por delante del Espelt y del circuito de btt donde nos explicaron lo reconocido que es por lo bien equipado que esta y por ser uno de los pocos que hay en la zona. En un par de calles había una fuente así que hicimos la segunda  parada donde llenamos los camelbacks de agua y dimos un pequeño mordisco. Atravesemos Vilajuïga hasta llegar a la ribera de Quermançó. Subimos al castillo de Quermançó donde hubo un tramo que tuvimos que transportar la bicicleta cargada ya que no se podía subir encima, aquí quien quería subir al castillo y quien no esperaba al resto. Cuando bajamos los que subimos giremos a la derecha sin adentrarnos a la carretera y salimos justo al camino del sola hasta la antena, por el camino Javi pincho, el quería subir a la antena pero cuando llego al cruce donde descansábamos o subíamos a la antena el profesor ya había subido y Javi no pudo subir.

Una vez bajaron, fuimos hasta el coll de canyelles donde cogimos un corriol hasta la ribera de grimall donde  al atravesar la carretera giremos a la derecha , dirección a las clotades d’en Casadavall cuando lleguemos arriba hacia otro corriol a mano derecha que nos llevo hasta el mas d’en Satlla donde más adelante atravesemos la carretera pero tuvimos que esperar que los profes arreglasen la cadena de Marc, después seguimos todo recto hasta can catoi allí giremos a la derecha y todo recto hasta la garriga y seguimos la ruta de siempre hasta el instituto .

Así termino otro de nuestros capítulos en este sin fin de sensaciones y buenos momentos.

Text i fotos: Cristina Pérez.

FOTOS

Puigsacalm

El dia 11 de novembre,el grup cafemn vam anar al Puigsacalm.

La nostra sortida va començar a les 7 del mati a l’institut. Vam agafar el bus per anar a Joanetes el poble on començariem la pujada fins al cim,però primer hem parat a figueres per agafar a alguns alumnes que faltaven, el viatje de Roses a Joanetes va durar 1 hora mes o menys.

Quan varem arribar al poble feia una temperatura d’1ºC,ens vam preparar per pujar,però primer els professors van fer dos grups.Un grup aniria per un cami més llarg però amb menys pendent i l’altre el grup dels cascos blaus que només anaven els que hi volien, farien un camí mes curt però amb més pendent passant per una via ferrata.

Grup cascos blaus: Vam sortir des de Joanetes per una pista guiats per dos companys,tot seguit varem seguir per un corriol amb poca pendent que estava rodejat per un bosc d’Alzines i Roures, al arribar a una clariana on vam parar a descansar els professors van dir que apuntessim les primeres dades del recorregut.

Al primer tram de ruta varem fer 660 metres a una velocitat de 3,8 km/h i 129 metres de desnivell.

A l’acabar el descans uns altres companys es van oferir per fer de guies, just al començar ens hem trobat amb una cruilla i vam agafar el cami de l’esquerra, a mesura que anavem pujant la vegetació de l’entorn anava cambiant i va passar de ser un bosc de Roures i Alzines a ser un de només Alzines.Varem acabar el segon tram a 500 metres d’alçada on vam parar a fer un petit descans,portavem recorreguts 1300 metres lineals i es va poder començar a gaudir d’unes bones vistes de la Garrotxa.

A l’acabar el descans es van tornar a canviar els guies,en el tercer tram la cosa ja va començar a complicar-se una mica,el terreny va tornar-se més empinat. A la pujada estava plena de pedres de gres que vam tenir que grimpar una mica pero sense cap mena de problema per que el nostre grup estava ple de gent potent que tirava sense problemes. Quan ja estàvem a 1000 metres d’alçada hem fet un petit descans on es vam trobar amb l’altre grup perquè la seva ruta coincidía amb la nostre,ja que era una paradeta llarga vam aprofitar per esmorzar una mica i hidratar-nos.

El quart tram va començar amb una pujada molt empinada, algún que altre company va tenir problemes per pujar.Al acabar aquesta pujada varem parar a preparar-nos per fer la via ferrata,els professors en van explicar normes de seguretat per que no hi hagi cap problema.

Just al començament de la pujada un company va llençar un pedra amb el peu que per poc impacta amb l’Aaron va faltar poc per que li donés. Era una via fàcil però hi havia llocs que no estava en bon estat i era perillós per la seguretat. Al final de la via ferrata vam pujar al cim del Puig Corneli,aprop d’aquest hi ha via una mena de llums de nadal amb forma d’estel fugas. Al baixar ens hem trobat amb l’altre grup i vam pujar tots al Puig dels Llops on bufava un vent impressionant,allà ens vam fer una foto de grup i tot seguit vam baixar per anar al Puig Sacalm.

Text: Marcos Ghirardelli.
Fotos: Javi.

FOTOS

BTT A: Castelló.

El Dimarts 28 d’ Octubre els alumnes del Cafemn grup A, ens tocava fer  un recorregut als Aiguamolls de l’ Empordà i fer visita al poble de Castelló d’ Empúries una ruta de 40 km.

La classe ha començat amb una explicació d’en Toni i d’en Ruben, també teníem la visita de un ex alumne del cicle, en Jaume que ens ha acompanyat tot el dia.

A la teoria en Ruben ens ha fet una explicació breu però important sobre el que faríem el dia tot això acompanyat amb un PowerPoint i alguna foto.

Seguidament ha posat un vídeo motivador per centrar-nos i que sortíssim amb forces a fer la ruta.

Llavors com sempre hem anat al circuit a escalfar mentre alguns companys arreglaven problemes de les seves bicicletes i a continuació han mirat que tots portéssim el material.

Pel que fa la ruta els primers quilometres hem anat força per feina ja que l’ havíem fet la setmana abans hem fet el recorregut de l’ escola fins a la Hípica Aiguamolls.

Un cop al trencant de la Hípica hem fet rumb cap a Castelló d’ Empúries primer per carretera i després per pista de terra. Al arribar a Castelló la primera parada ha estat al antic rentador on en Ruben ens ha fet una breu explicació de per a que servia.

Després hem anat a la basílica de Castelló on com abans hem rebut una explicació dels monitors, llavors la ruta ha seguit creuant per davant de la Casa Gran i baixant per el Rec del Molí un rec que ve de la Muga i que acaba a l’ antiga farinera. Davant del rec també hem pogut observar la muralla.

A continuació ens hem dirigit al Passeig de les Oques son hi ha el Pont Vell, un pont del segle XIV allà en Ruben ens ha posat a prova i en ha fet alguna que altre pregunta, que hem respòs amb alguna dificultat…. .

Seguidament el nostre destí era els aiguamolls de l’ Empordà direcció Sant Pere Pescador per la ruta Pirinexus. En aquest camí hem pogut observar la gran diversitat de naturalesa que hi ha als Aiguamolls. 

Llavors a la cruïlla, un moment complicat de la ruta al ser una carretera perillosa, així que en Toni i en Ruben ens han fet una petita explicació del que s’ havia de fer i així ho hem fet. Dos grups de  8 persones per no fer  una gran cua a la carretera, el nostre destí el cortalet.

Quan hem arribat al cortalet hem menjat una mica hem reposat les aigües i hem rumb a Empuriabrava on després hem tornat a creuar els aiguamolls direcció Santa Margarita i després retorn a l’institut.

A l’institut en Ruben ens ha felicitat per la bona feina que hem fet tots plegats i en Toni ens ha fet algunes preguntes per recordar el que havíem fet ells durant tota la ruta.

Text: Ferran Arnau

Fotos: Gonzalo

FOTOS

Travessa 2014

DIA 1

Dimecres 22 d'Octubre de 2014.

Arribem a l'institut i ens trobem amb els professors ja preparats amb tot el material que farem servir al llarg de la travessa.L'autocar ens estava esperant,hem carregat les motxilles i hem posat rumb cap a Sadernes,ens esperava 1-2 hores de viatge per a poder començar l'aventura que canviaria la forma en què veiem les coses.

Hem arribat a Sadernes i l'autocar ens ha deixat a prop del càmping sadernes ja que no podia seguir el camí i donar la volta més endavant;hem descarregat totes les motxilles i el material i mentrés esmorzàvem els professors,repartint-se les tasques ens anaven assignant la tenda i ens donaven el mapa de la zona,una brúixola,el fogó i els recanvis del gas per a poder cuinar.Una vegada acabats els preparatius hem anat tirant fins al càmping on hem fet una paradeta per a poder orientar-nos i saber cap a quin camí ens tocava seguir.

Molts dels alumnes ja començaven a queixar-se del pes de la motxilla i del llarg camí que ens esperava,jo en canvi a cada passa m'il·lusionava més,era l'oportunitat per a descobrir-nos al món i per a establir relacions entre nosaltres..gran combinació.

Al principi la pista que vam agafar feia baixada i la gent anava molt tranquileta fins que hem començat a notar el que era fer una pujadeta amb pes a les nostres esquenes,hem seguit fins que hi havia un petit punt d'acampada a prop del passant d'en roca.Aquí els professors ens han dividit en grups i cada un d'ells aniria amb un grup fins ben bé el final de la travessa. Jo crec que ho han fet així per a poder tenir-nos més controlats a l'hora de fer les proves de guiatge i orientació que ens tenen preparat.

A mi m'ha tocat anar amb l'últim grup que es composava dels següents membres:Xavi Vilella(profe),Sumi,Lydia,Jihan,Dòbit,Toni,Marc,Aaron i jo(Adrià).Dintre d'aquest grup ens hem dividit en sub-grups que es composaven dels membres que compartien fogonet,a mi m'ha tocat amb l'Aaron. Acte seguit,amb la nostra parella haviem de fer el guiatge per la ruta que ens havia estat dada,les primeres han sigut la Lydia i la Jihan i hem continuat el nostre camí.Poc després de començar hem creuat un pont on en Xavi ens ha explicat una història bastant curiosa.El pont no està en el seu estat original;fa un parell d'anys,un treballador va passar amb una excavadora d'unes 20 tones per sobre i es va derruir,per sort l'home va poder saltar de l'excavadora abans de que es derruís fet que va salvar la seva vida ja que la cabina va quedar completament aixafada.Al principi no me n'havia donat compte però al mirar de nou el pont,he pogut comprovar que l'estructura era molt recent i,efectivament l'excavadora abaix ho confirmava.Seguim amb el viatge!

Després d'una estona caminant,per fi ens endinsem cap al bosc i el paisatge es torna inmensament meravellós.Corriols,camins en mal estat...què més dóna?és el que fa bonic aquest paisatge!llocs on l'home encara no ha posat la tecnologia,és preciós!arbres,rius,roques,ocells piulant,fantàstic!

Durant el camí hem canviat de guies,en Toni i en Dòbit han vingut després amb un guiatge bastant ràpid i directe.Ens hem trobat amb una construcció i ens han explicat una història poc creïble però amb bastanta convicció:en toni afirmava que en aquella casa hi havia viscut joan manel serrat(clar que si,fill..)però ens ha fet riure a tots!

Ara l'Aaron i jo guiàvem.Tocava posar-se en serio,ara erem els guies i teniem gent sota la nostra responsabilitat.Els errors es paguen i no en permetíem cap.Per sort,no només contàvem amb el mapa,pels camins hi havia senyals que ens ajudaven a traçar el camí.Representacions gràfiques que interpretàvem dins del camp del mapa com per exemple els canvis de pista a corriol,els rius o recs que atravessàvem,les construccions que ens trobàvem...A part d'aquests també s'ha de tenir en compte les indicacions deixades per a que la gent no es perdi com les fites(pintades en diferents colors depenent del tipus de ruta)o els cartells indicant el temps restant per arribar a les diferents localitzacions.

Hem anat avançant sense problemes meravellant-nos pel paisatge i anant comentant coses del mapa i fent suport als nostres “clients” si ho necessitaven,hem seguit tirant pels corriols vorejant el riu però hi hagut un moment que havíem de creuar el riu;tocava posar l'alerta i avançar-se per a comprovar que es podia passar amb seguretat.Una vegada a l'altra banda,anàvem avisant als “clients” que seguissin el traç del recorregut que havíem marcat,tothom ha sigut capaç de creuar el riu sense problemes.Més endavant ens hem trobat amb una camioneta i al costat d'ella hi havia un cartell que ens deia si podíem ajudar transportant uns sacs fins a Sant Aniol d'Aguja i com que ens venia de camí molts de nosaltres ens hem carregat amb sacs per a poder portar-los cap a dalt i facilitar la vida al senyor paleta de Sant Aniol!

Passat les planes de la muntada ens hem trobat amb un parell de gorgues i el paisatge era senzillament immaculat, aigua cristal·lina i vegetació frondosa,ni una sola traça d'activitat humana;bell miratge..

Tocava cedir el torn a la Sumi i en Marc,ara ells ens guiaven a nosaltres.Hem seguit el camí fins a arribar a Sant Aniol d'Aguja,on hem parat per a dinar i visitar el salt del brull;un raconet apartat i molt maco on es podia veure una cascada i una petita bassa,els professors ens han explicat que si es segueix el traç del riu fins a dalt,es pot baixar per la cascada fent ràpel però has de tenir experiència i anar ben equipat,ja que l'aigua és molt freda i a més a més les roques rellisquen!

Després de visitar el salt,hem tornat a Sant Aniol,hem carregat garrafes d'aigua i ens hem posat en marcha direcció cap al refugi de Talaixà,lloc on passarem la nit avui.

Aquest cop anàvem tots junts,ja no hi havia grups per a fer orientació i guiatge,ara tocava arribar al refugi tots junts per a poder arribar sense complicacions. M'he posat al davant amb en Roger i en Xavi perquè anaven a un ritme alegre i així em diverteixo més mentre camino.Hem anat tirant fins que hem arribat a una bifurcació on hem deixat les motxilles i on hem esperat a la resta del grup per a reagrupar-nos.Ens han donat dues opcions o esperar-nos allà descansant o sense motxilles pujar cap a dalt i anar a visitar una cova petita i estreta que al final dona a una àrea extensa i preciosa.Quan estàvem admirant les vistes,se'ns ha aparegut una àguila,un majestuós ocell que,els que erem allà,hem admirat inconscientment.

Ara ens tocava baixar fins a la bifurcació i seguir tirant cap endavant fins a arribar al refugi.Jo he baixat primer de la cova perquè he sigut el primer en sortir i he anat tirant per a no molestar.Quan he arribat a baix,en Toni Muné anava tirant amb la gent que anava més retrassada del grup cap al refugi de Talaixà i després d'uns 10 minuts,quan ha començat a baixar més gent de la cova hem anat seguint.Quedava molt poc per arribar i ja ho anàvem notant,al arribar al final del corriol hem vist una intersecció i una casa molt gran a la dreta.Ens hem parat a llegir els rètols i ens hem adonat que per fi havíem arribat.Ara tocava descansar,fer estiraments,canviar-nos de roba i muntar les tendes per a fer acampada.Una vegada ja hi erem tots els de la meva tenda(aaron,toni,dòbit i jo) ens hem posat per feina,hem triat un lloc planer i amb unes vistes maques i ens hem posat a muntar la tenda.Després de tenir-ho tot enllestit,hem passat una estona d'esbarjo fent fotos i relaxats mirant la posta del sol,meravellós...

Ha caigut la nit i ja era hora de posar-nos a fer el sopar,cadascú amb el seu fogonet i la seva parella;es repetien molt els àpats:pasta,arrós,sopa,pasta,arrós,sopa...coses fàcils i ràpides i de poc pes per a engullir com a autèntics afamats,després d'un dia intens,s'entén.

Després de sopar i parlar sobre el què farem demà toca l'hora d'anar cap a les tendes i al cap d'una estona a dormir.En aquest lapse de temps,han passat moltes coses que,per respecte,no es diran ja que no tinc l'autorització dels protagonistes.Abans d'anar a dormir m'he prés la llibertat d'estirar-me amb el cap fora de la tenda i,tranquil·lament,he admirat la bellesa d'una paisatge tan proper però tant distant a l'hora...un cel estrellat,una calma sepulcral i un calfred terrenal...m'ha servit per a poder deixar-vos amb aquesta reflexió.

-Som humans,venim de la civilització,de l'era del consumisme on no sabem viure sense la tecnologia.Tot i que aquesta és molt bona i ens facilita molt la vida,a vegades ens impossibilita.Som incapaços de veure la puresa i fermesa de la muntanya,la tendresa amb què una vaca cuida de la seva cria,som incapaços d'estar callats,inspirar i relaxar-nos amb el silenci perquè no sabem què és la vida.Volem ser estimats per tots,però no som capaços d'aixecar el cap de les nostres egoistes metes i ajudar els altres.Volem aprendre a volar,però no sabem estar de peus a terra.

Avui,companys,hem tastat el que tant ens manca;companyerisme,compartir amb els altres moments imborrables...compartir rialles,compartir plors si ha fet falta.jo,personalment,agraeixo moltíssim la lliçó de vida que ens ha donat la muntanya i,per primer cop a la vida,em sento estimat i acceptat en un cercle,i per primer cop a la vida no necessito la tecnologia per a què em recolzi ja que sé que demà en aixecar-me,tindré companys al meu costat que m'acompanyaran pel camí.

Bona nit a tots!Demà ens espera una altra gran aventura junts!

Text: Adrià Mihi.

FOTOS

Dia 2

Dijous 23 d'octubre del 2014

La nit del primer dia va ser freda i la veritat bastant incomoda, ens vam aixecar aviat pel matí. Vam agafar totes les bosses i vam anar al refugi que hi havia al costat i allà ens vam trobar tots, vam esmorzar i a continuació els professors ens van dir que pujaríem per “escalfar” la muntanya que teníem just darrera de nosaltres, la veritat es que pujar una muntanya a les 8 del matí, com que no venia molt de gust però va valdre la pena, les vistes eren impressionants i també hi havia una àguila per allà dalt.

Al baixar, vam tornar a fer els mateixos grups del primer dia i poc a poc anàvem marxant tots els grups. Els grups estaven formats per 3 tendes de 4 persones cada tenda. Cada un cert temps tots anàvem guiant a tot el grup passant per diversos corriols i retallant el màxim possible per arribar abans. Desprès de haver guiat tots, vam arribar a la primera parada que fèiem aquest dia, va ser al costat de un riu, aquí tothom va anar a l’aigua i donava igual que estigues freda.

A continuació desprès de haver-nos banyat, vam “dinar” ja que només ens van deixar 10 minuts. Tot seguit vam fer dos grups, un grup anava a pujar una altre muntanya amb en Roger i l’altre grup ja anava directament cap a el lloc on acampàvem. Jo vaig escollir el grup que pujava a dalt de la muntanya sense pensar-ho molt bé ja que la veritat estava molt cansat. Cada vegada que seguíem el camí i no parava de pujar ens anàvem preguntant que quan faltava fins que vam arribar al desviament per a pujar. Un company que s’havia fet mal al turmell es va quedar amb les bosses i la resta vam pujar. Va ser llarg però va estar bastant divertit, i lo millor va ser saber que només per pujar aquella muntanya ja teníem tres punts, i només feien falta cinc per aprovar la travessa.

Finalment desprès de baixar i agafar les bosses vam seguir el camí que es va fer estret fins a convertir-se en un corriol enfangat en el que quasi tots vam caure per culpa del pes que portàvem, el corriol es va fer tan llarg que semblava que no arribàvem però cap a les 5 de la tarda vam arribar al campament, mig morts, però vam arribar.

Text: Coto.