Travessa 2014

DIA 1

Dimecres 22 d'Octubre de 2014.

Arribem a l'institut i ens trobem amb els professors ja preparats amb tot el material que farem servir al llarg de la travessa.L'autocar ens estava esperant,hem carregat les motxilles i hem posat rumb cap a Sadernes,ens esperava 1-2 hores de viatge per a poder començar l'aventura que canviaria la forma en què veiem les coses.

Hem arribat a Sadernes i l'autocar ens ha deixat a prop del càmping sadernes ja que no podia seguir el camí i donar la volta més endavant;hem descarregat totes les motxilles i el material i mentrés esmorzàvem els professors,repartint-se les tasques ens anaven assignant la tenda i ens donaven el mapa de la zona,una brúixola,el fogó i els recanvis del gas per a poder cuinar.Una vegada acabats els preparatius hem anat tirant fins al càmping on hem fet una paradeta per a poder orientar-nos i saber cap a quin camí ens tocava seguir.

Molts dels alumnes ja començaven a queixar-se del pes de la motxilla i del llarg camí que ens esperava,jo en canvi a cada passa m'il·lusionava més,era l'oportunitat per a descobrir-nos al món i per a establir relacions entre nosaltres..gran combinació.

Al principi la pista que vam agafar feia baixada i la gent anava molt tranquileta fins que hem començat a notar el que era fer una pujadeta amb pes a les nostres esquenes,hem seguit fins que hi havia un petit punt d'acampada a prop del passant d'en roca.Aquí els professors ens han dividit en grups i cada un d'ells aniria amb un grup fins ben bé el final de la travessa. Jo crec que ho han fet així per a poder tenir-nos més controlats a l'hora de fer les proves de guiatge i orientació que ens tenen preparat.

A mi m'ha tocat anar amb l'últim grup que es composava dels següents membres:Xavi Vilella(profe),Sumi,Lydia,Jihan,Dòbit,Toni,Marc,Aaron i jo(Adrià).Dintre d'aquest grup ens hem dividit en sub-grups que es composaven dels membres que compartien fogonet,a mi m'ha tocat amb l'Aaron. Acte seguit,amb la nostra parella haviem de fer el guiatge per la ruta que ens havia estat dada,les primeres han sigut la Lydia i la Jihan i hem continuat el nostre camí.Poc després de començar hem creuat un pont on en Xavi ens ha explicat una història bastant curiosa.El pont no està en el seu estat original;fa un parell d'anys,un treballador va passar amb una excavadora d'unes 20 tones per sobre i es va derruir,per sort l'home va poder saltar de l'excavadora abans de que es derruís fet que va salvar la seva vida ja que la cabina va quedar completament aixafada.Al principi no me n'havia donat compte però al mirar de nou el pont,he pogut comprovar que l'estructura era molt recent i,efectivament l'excavadora abaix ho confirmava.Seguim amb el viatge!

Després d'una estona caminant,per fi ens endinsem cap al bosc i el paisatge es torna inmensament meravellós.Corriols,camins en mal estat...què més dóna?és el que fa bonic aquest paisatge!llocs on l'home encara no ha posat la tecnologia,és preciós!arbres,rius,roques,ocells piulant,fantàstic!

Durant el camí hem canviat de guies,en Toni i en Dòbit han vingut després amb un guiatge bastant ràpid i directe.Ens hem trobat amb una construcció i ens han explicat una història poc creïble però amb bastanta convicció:en toni afirmava que en aquella casa hi havia viscut joan manel serrat(clar que si,fill..)però ens ha fet riure a tots!

Ara l'Aaron i jo guiàvem.Tocava posar-se en serio,ara erem els guies i teniem gent sota la nostra responsabilitat.Els errors es paguen i no en permetíem cap.Per sort,no només contàvem amb el mapa,pels camins hi havia senyals que ens ajudaven a traçar el camí.Representacions gràfiques que interpretàvem dins del camp del mapa com per exemple els canvis de pista a corriol,els rius o recs que atravessàvem,les construccions que ens trobàvem...A part d'aquests també s'ha de tenir en compte les indicacions deixades per a que la gent no es perdi com les fites(pintades en diferents colors depenent del tipus de ruta)o els cartells indicant el temps restant per arribar a les diferents localitzacions.

Hem anat avançant sense problemes meravellant-nos pel paisatge i anant comentant coses del mapa i fent suport als nostres “clients” si ho necessitaven,hem seguit tirant pels corriols vorejant el riu però hi hagut un moment que havíem de creuar el riu;tocava posar l'alerta i avançar-se per a comprovar que es podia passar amb seguretat.Una vegada a l'altra banda,anàvem avisant als “clients” que seguissin el traç del recorregut que havíem marcat,tothom ha sigut capaç de creuar el riu sense problemes.Més endavant ens hem trobat amb una camioneta i al costat d'ella hi havia un cartell que ens deia si podíem ajudar transportant uns sacs fins a Sant Aniol d'Aguja i com que ens venia de camí molts de nosaltres ens hem carregat amb sacs per a poder portar-los cap a dalt i facilitar la vida al senyor paleta de Sant Aniol!

Passat les planes de la muntada ens hem trobat amb un parell de gorgues i el paisatge era senzillament immaculat, aigua cristal·lina i vegetació frondosa,ni una sola traça d'activitat humana;bell miratge..

Tocava cedir el torn a la Sumi i en Marc,ara ells ens guiaven a nosaltres.Hem seguit el camí fins a arribar a Sant Aniol d'Aguja,on hem parat per a dinar i visitar el salt del brull;un raconet apartat i molt maco on es podia veure una cascada i una petita bassa,els professors ens han explicat que si es segueix el traç del riu fins a dalt,es pot baixar per la cascada fent ràpel però has de tenir experiència i anar ben equipat,ja que l'aigua és molt freda i a més a més les roques rellisquen!

Després de visitar el salt,hem tornat a Sant Aniol,hem carregat garrafes d'aigua i ens hem posat en marcha direcció cap al refugi de Talaixà,lloc on passarem la nit avui.

Aquest cop anàvem tots junts,ja no hi havia grups per a fer orientació i guiatge,ara tocava arribar al refugi tots junts per a poder arribar sense complicacions. M'he posat al davant amb en Roger i en Xavi perquè anaven a un ritme alegre i així em diverteixo més mentre camino.Hem anat tirant fins que hem arribat a una bifurcació on hem deixat les motxilles i on hem esperat a la resta del grup per a reagrupar-nos.Ens han donat dues opcions o esperar-nos allà descansant o sense motxilles pujar cap a dalt i anar a visitar una cova petita i estreta que al final dona a una àrea extensa i preciosa.Quan estàvem admirant les vistes,se'ns ha aparegut una àguila,un majestuós ocell que,els que erem allà,hem admirat inconscientment.

Ara ens tocava baixar fins a la bifurcació i seguir tirant cap endavant fins a arribar al refugi.Jo he baixat primer de la cova perquè he sigut el primer en sortir i he anat tirant per a no molestar.Quan he arribat a baix,en Toni Muné anava tirant amb la gent que anava més retrassada del grup cap al refugi de Talaixà i després d'uns 10 minuts,quan ha començat a baixar més gent de la cova hem anat seguint.Quedava molt poc per arribar i ja ho anàvem notant,al arribar al final del corriol hem vist una intersecció i una casa molt gran a la dreta.Ens hem parat a llegir els rètols i ens hem adonat que per fi havíem arribat.Ara tocava descansar,fer estiraments,canviar-nos de roba i muntar les tendes per a fer acampada.Una vegada ja hi erem tots els de la meva tenda(aaron,toni,dòbit i jo) ens hem posat per feina,hem triat un lloc planer i amb unes vistes maques i ens hem posat a muntar la tenda.Després de tenir-ho tot enllestit,hem passat una estona d'esbarjo fent fotos i relaxats mirant la posta del sol,meravellós...

Ha caigut la nit i ja era hora de posar-nos a fer el sopar,cadascú amb el seu fogonet i la seva parella;es repetien molt els àpats:pasta,arrós,sopa,pasta,arrós,sopa...coses fàcils i ràpides i de poc pes per a engullir com a autèntics afamats,després d'un dia intens,s'entén.

Després de sopar i parlar sobre el què farem demà toca l'hora d'anar cap a les tendes i al cap d'una estona a dormir.En aquest lapse de temps,han passat moltes coses que,per respecte,no es diran ja que no tinc l'autorització dels protagonistes.Abans d'anar a dormir m'he prés la llibertat d'estirar-me amb el cap fora de la tenda i,tranquil·lament,he admirat la bellesa d'una paisatge tan proper però tant distant a l'hora...un cel estrellat,una calma sepulcral i un calfred terrenal...m'ha servit per a poder deixar-vos amb aquesta reflexió.

-Som humans,venim de la civilització,de l'era del consumisme on no sabem viure sense la tecnologia.Tot i que aquesta és molt bona i ens facilita molt la vida,a vegades ens impossibilita.Som incapaços de veure la puresa i fermesa de la muntanya,la tendresa amb què una vaca cuida de la seva cria,som incapaços d'estar callats,inspirar i relaxar-nos amb el silenci perquè no sabem què és la vida.Volem ser estimats per tots,però no som capaços d'aixecar el cap de les nostres egoistes metes i ajudar els altres.Volem aprendre a volar,però no sabem estar de peus a terra.

Avui,companys,hem tastat el que tant ens manca;companyerisme,compartir amb els altres moments imborrables...compartir rialles,compartir plors si ha fet falta.jo,personalment,agraeixo moltíssim la lliçó de vida que ens ha donat la muntanya i,per primer cop a la vida,em sento estimat i acceptat en un cercle,i per primer cop a la vida no necessito la tecnologia per a què em recolzi ja que sé que demà en aixecar-me,tindré companys al meu costat que m'acompanyaran pel camí.

Bona nit a tots!Demà ens espera una altra gran aventura junts!

Text: Adrià Mihi.

FOTOS

Dia 2

Dijous 23 d'octubre del 2014

La nit del primer dia va ser freda i la veritat bastant incomoda, ens vam aixecar aviat pel matí. Vam agafar totes les bosses i vam anar al refugi que hi havia al costat i allà ens vam trobar tots, vam esmorzar i a continuació els professors ens van dir que pujaríem per “escalfar” la muntanya que teníem just darrera de nosaltres, la veritat es que pujar una muntanya a les 8 del matí, com que no venia molt de gust però va valdre la pena, les vistes eren impressionants i també hi havia una àguila per allà dalt.

Al baixar, vam tornar a fer els mateixos grups del primer dia i poc a poc anàvem marxant tots els grups. Els grups estaven formats per 3 tendes de 4 persones cada tenda. Cada un cert temps tots anàvem guiant a tot el grup passant per diversos corriols i retallant el màxim possible per arribar abans. Desprès de haver guiat tots, vam arribar a la primera parada que fèiem aquest dia, va ser al costat de un riu, aquí tothom va anar a l’aigua i donava igual que estigues freda.

A continuació desprès de haver-nos banyat, vam “dinar” ja que només ens van deixar 10 minuts. Tot seguit vam fer dos grups, un grup anava a pujar una altre muntanya amb en Roger i l’altre grup ja anava directament cap a el lloc on acampàvem. Jo vaig escollir el grup que pujava a dalt de la muntanya sense pensar-ho molt bé ja que la veritat estava molt cansat. Cada vegada que seguíem el camí i no parava de pujar ens anàvem preguntant que quan faltava fins que vam arribar al desviament per a pujar. Un company que s’havia fet mal al turmell es va quedar amb les bosses i la resta vam pujar. Va ser llarg però va estar bastant divertit, i lo millor va ser saber que només per pujar aquella muntanya ja teníem tres punts, i només feien falta cinc per aprovar la travessa.

Finalment desprès de baixar i agafar les bosses vam seguir el camí que es va fer estret fins a convertir-se en un corriol enfangat en el que quasi tots vam caure per culpa del pes que portàvem, el corriol es va fer tan llarg que semblava que no arribàvem però cap a les 5 de la tarda vam arribar al campament, mig morts, però vam arribar.

Text: Coto.