Video: Marcos Ghirardelli.
El passat
dijous 19 de març les dos classes vam fer una excursió a Sadernes,
a practicar l'escalada d'unes vies col·locades per en Xavi Vilella,
ràpel i també ha fer una petita excursió a la cova del Bisbe.
Vam sortir a
les 8 del matí del institut rumb cap a Sadernes, on mesos abans ja
havíem conegut per la travessa de tres dies i la ruta de btt una
setmana abans.
Tots estàvem
neguitosos... mai havíem fet un
ràpel de 40 metres!! Al arribar a Sadernes vam agafar tot el
material necessari de la furgoneta d'assistència i ens vam dirigir
on ens esperaven en Roger i en Xavi que havien anat abans per muntar
totes les vies. Ah, s'hem descuidava comentar els acompanyants que
havien vingut: en Jaume, en Quim i el seu germà, en Jaume. A part
dels nostres professors de sempre: en Toni, en Ruben, en Xavi i en
Roger.
Ja ens trobàvem a lloc així que els nostres professors van decidir
dividir el grup en dos, els que volien fer escalada i ràpel i els
que volien anar a veure la cova del Bisbe. La meva elecció va ser
anar primer a veure la cova, així tindria més intriga per
l'escalada i el ràpel. En Toni seria el professor que ens
acompanyaria juntament amb en Jaume, l'amic i no germà d'en Quim. El
grup era bastant nombrós, així que ens vam dividir en grups de 4 per guiar fins a la
cova i tornar al mateix lloc ( ens trobàvem en una pista al costat
de les vies d'escalada). Abans de partir en Toni ens va explicar una
mica que seria el crèdit de síntesi i la seva preparació prèvia.
Aleshores ens vam posar en marxa, corriol cap dalt, amb alguna que
altre badada per part dels guies però vam arribar a la cova
d'immediat. Allà a la cova, que per cert, era impressionant si era
la primera on t'hi endinsaves, vam passar-hi un rato i menjar alguna
coseta. Era hora de baixar, en Toni ens va avisar de la perillositat
que tenia el camí per on baixaríem, relliscava molt i era molt
vertical, però com no era el primer que havíem fet, no vam sortir
amb cap ferit. Al acabar el camí ja ens trobàvem a la pista, on el
nostre grup vam guiar als demés fins a la zona on havíem partit.
Era la hora de la escalada i el ràpel, molts de nervis, crec que
justificats però s'havia d'afrontar. Vam dividir el grup en dos,
els que volien fer primer ràpel i els que volien fer primer
escalada, en el meu cas vaig realitzar primer l'escalada. Va ser molt
divertit però una mica angoixant, sentir el soroll del riu que
estava al costat, i tu mateix, sentin-te tant i tant petit... però
com ja he dit va ser molt divertit. Després d'escalar tocava
assegurar des de a baix al company que t'havia assegurat a tu i així
anar fent fins a l'hora del canvi.
Era l'ultim que havia de fer, el famós ràpel de 40 metres. Per
fer-lo prèviament havíem de pujar per la cresta de la muntanya on
havíem escalat i arribar al ràpel on ens esperava en Ruben, que ens
lligava des de a dalt i es comunicava a través del walkie talkie amb
en Roger que estava a baix. Quan va arribar el meu torn si sóc
sincer, no tenia gaire por, hem sentia molt segur, estava molt ben
preparat i no podria passar res, així va ser. Lent però segur vaig
aconseguir fer el ràpel, va ser genial. De fet a dalt d'aquesta
crònica teniu un genial vídeo del meu company Marcos que recomano
que el veieu.
Ja era hora de marxar i tothom explicava les seves experiències,
tothom estava en estat de gràcia i tothom era feliç. Per finalitzar
vam fer una conclusió i ens vam dirigir cap l'autobús que ens
tornaria cap a casa després d'un dia molt emocionant.
Fotos: Carlos Zayas i Jordi Plana.
