diumenge, 26 d’octubre de 2014

Ràpel A

L'altre dia a conducció a peu varem anar a fer rapel. Vam pujar caminant per una pujada bastant empinada i vam veure uns quants dòlmens per el camí. Un dólmen és una antiga acumulació de pedres gegants sota les quals s'hi acostumava a enterrar cossos humans. També practicàvem algunes tècniques de guiatge per el camí. Quant i vem arribar en Xavi Vilella ja ens esperava ja que ell havia pujat abans per muntar el rapel. Ens va ensenyar cada una de les peces i ens les va descriure com per exemple els muscatons, les cordes,etc.
Ens va mostrar el triangle de forces que s'utilitzava per que tots els muscatons es repartissin el pes de manera equivalent. La meva sensació alhora de fer el rapel era completament normal. Tenia una mica de por i és que suposo que el primer cop que fas rapel no et fies de un ferro clavat a una roca o de una corda que has de anar deixant poc a poc, se't passen un munt de coses per el cap però a la que comences a baixar ho comences a gaudir i és molt divertit. Al mirar cap a la paret per anar controlant on poses els peus i anar baixant per una paret completament vertical, és una cosa que no pots fer cada dia. Però jo crec que per molt divertit que sigui i per molt dominat que ho tinguis sempre li has de tenir una mica de respecte ja que quan et confies en qualsevol cosa és quant la cagues. Va ser molt divertit i tinc ganes de tornar-ho a fer.

Text: Marc Forcano
Fotos: Diego Kohl

FOTOS




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada