diumenge, 26 d’octubre de 2014

BTT B: Castelló d'Empúries i el Cortalet.

Dimarts,21 d’Octubre de 2014.Segon intent de ruta pels aiguamolls de l’empordà.
Comencem a classe amb un video bastant interessant d’uns cracks d’enduro,motivacional,positiu;acte seguit ens donem compte que ens tocarà suar per a fer el treball d’una presentació de la ruta en condicions.
Un power point no massa llarg(unes 10 diapositives) però bastant clar i ben estructurat,més endavant veurem que el que ens ensenyen és el que viurem a la ruta.
Baixem abaix al barracó i agafem les nostres bicis,llestos per a anar al circuit a escalfar tant cos com màquina;acte seguit presentem l’equip de bici que hauríem de portar(com sempre,algú falla en alguna cosa).Coses tant simples com uns guants ens poden salvar de ferides poc desitjables;en Max ho ha comprovat més endevant.
Sortim de l’escola i avancem un tros de la ruta per via urbana,hem d’estar concentrats i compenetrats sino es pot montar un “pitote” important,arribem a una pista secundària i sabem que el nostre primer punt d’interés és aprop;la torre del vent,pista secundària ascendent complicada per la sorra que té tendencia a acumular-se a les curves o llocs de poca visibilitat.
Pujada,marxes fàcils…si un cau,caurem tots,efecte dominó..i així ha sigut amb molts de nosaltres.Aquest cop la torre només l’hem vist de passada,aquest tram el feiem ràpid perquè no té sentit perdre temps en llocs ja visitats i explicats.Avui el corriol estava en més bon estat que la setmana passada(es nota quan plou i quan no) però tot i així s’havia de vigilar bé per on anaves;corriol senzill però punyetero!! complert al 99%,sempre hi ha un tram que s’em resisteix…tornaré!!
Seguim però no per gaire temps,un error que hem comés quasi tots(no revisar completament la bici abans de sortir)l’ha pagat avui en Max;se li ha sortit la roda del davant perquè se li havia afluixat la tanca al baixar pel corriol, s’ha fet unes quantes rascades i la veritat,ha tingut sort,podria haver sigut molt pitjor(el seu dolor ens ha servit de lliçó a tots).
Hem seguit tirant fins que ha arribat un tall de carretera en el qual anàvem amb formació de 2 intentant anar bastant lleugerets,en un punt de la carretera en Robert ha tingut un problema amb una punxada i s’ha apartat del grup bruscament;els de darrere seu no haviem rebut el missatge del que li passava i al frenar tots de cop alguns han xocat entre si.
Al girar cap una pista secundària a l’esquerra en Ruben ens havia ordenat parar a 100m i la percepció d’alguns és poc encertada..ens ha arribat bronca perquè la veritat,no estàvem tinguent un dia gens bo(anàvem una mica empanadets)
Després de la bronca sembla que ens hem despertat tots una mica,hem anat tirant amb ritme i qualitat,durant la ruta han anat sortint més problemes de bicis i persones que es quedaven enrere,arribaven els trencants i tocava posar-se a actuar;estratègia guanyadora:posar gent en els trencants per anar guiant als últims del grup i que no es perdin.Quan ja veia a en Toni tornar amb en Christian ens ha tocat seguir fins a arribar a l’Aaron,que ens estava esperant al següent trencant i així successivament fins a arribar a en Joel i després a l’Arnau,ara tocava un petit esforç per enganxar-nos amb el grup i seguir la ruta amb normalitat.
Hem arribat al rentador públic o com l’anomena en Ruben,”l’internet antic”.
El rentador era el punt on la gent es reunia per a parlar sobre els temes que ells creien més morbosos,aprofitant que havien de rentar la roba,posaven a parir a tot deu.
Els companys han anat a emplenar els “camels” i hem continuat amb la ruta.
Ens hem dividit en dos grups per passar pel centre de Castelló d’Empúries perquè hi havia gent que estava tardant en arrancar i han improvitzat una petita divisió del grup per a trobar-nos novament davant de l’esglèsia de Castelló.Allà en Ruben ens anava parlant de les deformitats extremes de les gàrgoles i de lo maca-lletja que era l’església(maca per fora i per dintre,espectacular,però amb unes torres molt cuadrades i poc estètiques).
Continuant la ruta ens hem topat amb la muralla de Castelló,l’hem rodejada per la part exterior,un bastió bastant impressionant i ben estructurat.
Seguint el camí hem arribat al pont de Castelló on en Ruben ha posat a prova la nostra lògica,amb una pluja d’hipotesis no mal encaminades però no del tot encertades.La resposta era les collites i l’economia que creaven.Si havia sigut un any profitós construien un arc ampli i llarg,símbol de prosperitat;com que no tots els anys anava bé la cosa,els arcs no eren tots iguals i tampoc els construien any rere any.
Ara tocava la part desafiant,ruta llarga amb trams per pista i d’altres per carretera,tocava regular la ment i saber quan hi havia temps per relax i quan era hora d’estar concentrats a tope;som un grup i si un falla en un punt crític ens pot arrossegar a tots.Toca treballar-nos aquesta faceta.
Hora de prendre més responsabilitats de les que havia agafat fins ara,hora d’intentar ser un bon company de grup,de recolzar a qui ho necessités,de quedar-me enrere si algú tenia un problema i esperar l’intervenció d’en Toni o en Ruben,hora de motivar-los i motivar-me;alguns hauran pensat que estic flipat cridant ordres tota l’estona,avisant a cada passa que dono,intentant no fer mal sinò bé però la veritat és que,al imposar-me tota aquesta responsabilitat és quan realment m’he sentit un ciclista que pedaleja en grup,una persona com cal;m’ha emplenat molt aquest sentiment de responsabilitat,m’he sentit útil.
Al arribar a la carretera hem fet una mini paradeta en la qual ens han explicat el tram que veuriem a continuació i han decidit fer dos grups de fila de un per a tenir una fluidesa a la carretera necessària pel tram tan transitat i perillós que anàvem a agafar.El primer grup ha sortit a un ritme alegre i constant,acte seguit hem arrancat el segon grup,els menys ràpids a davant per tal de que no es quedessin enrere i al darrere,en Joel i jo fent el tancament del grup.Avançavem en dos grups de ciclistes en fila de un ben compenetrats i concentrats;poques paraules,pocs pensaments,l’únic objectiu avançar com un bloc i no comprometre la seguretat del grup.
Hem arribat als aiguamolls de l’Empordà,bell paratge,famós pels seus ocells i paratges que aquests habiten,era molt bonic,molt tranquil,molt seré..em sentia en pau,en un santuari impertorbable;em sentia lligat a la natura que tan estimo.
Hora de tornar,de fer la tornada cap a classe,a la vida normal.Tram curt i bastant fluid fins a arribar al pont de fusta lloc on ens vam quedar la setmana passada,hora de passar pel pont en comptes de vorejar-lo.Al arribar a baix,on hi ha el parc,ens hem preparat per a fer la tornada pel carril bici passant per santa margarita(tram urbà)tram que haviem de posar tota la concentració possible,massa trànsit on avançar compactes era la clau.
Una vegada més,he fet el tancament fins arribar a l‘escola,recolzant als companys que anàven una miqueta despenjats del grup,motivant-los per a que donessin una mica més d’ells;alguns passaven de les meves “ordres”,alguns reaccionaven a aquest estímul i m’han fet sentir que,si fan cas,se’n poden ensortir i arribar més lluny del que realment pensen.
Dies com avui et fan recordar que,encara que tinguis un mal inici de dia,pots continuar endavant i ensortir-te’n si hi poses prou ganes.

Arribaran dies millors i els passarem junts,no?

Text i fotos: Adri Mihi.


FOTOS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada