divendres, 24 d’abril de 2015

Crèdit de Síntesi 2015


Crònica 1r dia

El primer dia del crèdit, l’hora establerta de trobada era les 8 del  matí. La veritat es que vam esperar a que el temps millorés, perquè estava plovent i això impedia que sortíssim. Mentrestant en Rubèn va aprofitar per fer-nos una xerrada del tipus de clients que ens podríem trobar a la vida real, i no els nostres companys fent aquest paper, bàsicament hi ha dos tipus: Els que saben valorar el que passa o els que han pagat un producte i fan servir la típica frase “Es que jo he pagat”. Després ens va posar una pel·lícula fins que el temps millorés. Cap a les 9:30 va parar de ploure, ens vam preparar per sortir en direcció a l’hípica. Abans en Rubèn ens va fer una xerrada de caire motivador sobre els cinc dies que afrontaríem.
Per anar a l’hípica vam anar pel passeig, on vam fer una foto de sortida a la platja. Desprès vam dividir el grup en 2, des d’allà fins a l’hípica. Al arribar a l’hípica, on prèviament es van fer tres grups per a muntar a cavall, el grup 1 es va posar les botes per muntar i els altres anaven amb bici fins el lloc de canvi que va ser al poble de Marzà. El segon grup ara muntava i el primer agafava la bici. El punt de canvi va ser a sota d’un pont. Es podien veure ja els primers signes d’esgotament i el nostre company Lucas va fer una petita becaina. L’altre punt on ja s’acabaria de muntar i deixar els cavalls va ser a una esplanada, on tots els alumnes vam ajudar a ficar a els cavalls al seu lloc i prèviament netejar-los. Vam tenir uns trenta minuts per menjar i començaríem el primer guiatge del crèdit.
Els components d’aquest grup serien la Selene, en Marc Forcano i  en Marcos.
Començaren guiant el primer tram fins a Pont de Molins. On vam agafar aigua i on ens van fer una petita explicació. Vam arribar al riu Muga on alguns es van banyar en un petit paradís en forma de petites cascades. Seguidament vam continuar fent un recorregut on realitzaríem pujes i baixes amb la bicicleta on en Joel se li va trencar la pota de canvi. Vam arribar a un punt on hi havia un restaurant, on una part del grup va anar fins a una torre molt ben conservada i els altres van anar al Pou de Glaç. Vam creuar tots junts els poble de les Escaules on vam carregar aigua, perquè ara venia la gran pujada del dia. Era una pista pedregosa on el bosc del costat tenia restes d’incendis forestals.
Al arribar a la Salut realitzaríem uns estiraments dirigits per l’Aaron i començaríem a muntar el campament, fins a l’hora de sopar. Desprès d’un bon sopar,(macarrons i pollastre) per acabar el dia ens van muntar una cursa d’orientació nocturna que consistia en que cada grup tenia unes preguntes per contestar de totes les assignatures del curs, mentre un membre del grup havia d’anar a buscar dos fites en un temps determinat. La cursa va tenir una durada d’una hora.
A les 12 de la nit tothom va anar a dormir ja que l’endemà havíem d’aixecar-nos a les 6:30.

Text: Carlos Zayas, Sergi Collell,  Iu, Enric Salvador.


Crònica 2n dia

El dia anterior havíem tingut una cursa d’orientació nocturna la qual cosa ens va obligar a anar a dormir tard. Pel matí, acumulant el cancans de la jornada anterior i la hora a la que vam anar a dormir, ens va costar una mica més del normal despertar-nos. Logística es va encarregar força bé de tot però tothom es va queixar una mica del pa que havien comprat ja que era molt gruixut i no deixava notar el gust de l’embotit. També ens van preparar l’esmorzar i van fer-nos netejar l’entorn.
Els guies ens van reunir a tots al centre del descampat per fer la presentació de la ruta que ens havien preparat. Vam sortir en dos grups que ens dirigíem a l’ermita de St. Magdalena però va haver-hi un imprevist ja que el primer grup es va perdre i va arribar a dalt més tard que el segon. Un cop a dalt ens varen fer unes breus explicacions sobre l’ermita i la flora que la rodeja i ens van ensenyar el que ens esperava per a la tarda, ja que podíem veure-hi el Pantà de Boadella i Les Salines. El descens es va fer més llarg del que semblava però va ser per un camí molt agradable, ple de vegetació, fins i tot un parell de personatges van agafar un bon grapat d’espàrrecs, farigola i romaní. Finalment vam arribar al punt de trobada amb els de SK Kayak que ja tenien els kayaks preparats i les bosses amb la roba i vam aprofitar per esmorzar.
Vam agafar els kayaks en parelles i vam posar-nos a l’aigua, el primer tram va ser caminant ja que les pedres eren molt superficials i podríem haver malmès les embarcacions. Durant la travessia en kayak va haver-hi un parell d’ensurts que van acabar en bolcades, van ser vuit quilòmetres llargs i durs baix la solana però vam poder fer una parada inter mitja. Al arribar al final de la ruta vam treure els kayaks tranquil·lament i amb supervisió dels de logística ja que s’havien de netejar bé i un per un.
Allà vam dinar i ens vam canviar la roba, estàvem a punt per sortir en bicicleta però els guies va fer els grups sense pensar-hi i els dèbils es van quedar enredera. Va ser una mica de pujada fins a Maçanet de Cabrenys on vam parar a carregar aigua a una plaça en la que ens van fer una explicació sobre una tradició del poble. La pujada a Les Salines va ser llarga i cansada però per sort no era una pujada molt intensa i es podia anar fent progressivament. Uns quants van arribar a dalt amb la furgoneta, alguns per que estaven rebentats i altres per que s’estaven quedant molt endarrere. Vam arribar a un refugi forestal en el que l’Arnau ens va fer una explicació molt agraciada i vam acabar la ruta al refugi de Les Salines on l’Aron ens va fer una rotllana d’estiraments. Vam menjar una mica i ens vam posar a muntar les tendes, mentrestant  escoltàvem  el Barça- PSG amb la ràdio d’en Solís. Llavors els de logística es van posar mans a la obra a fer el sopar, un sopar que esperàvem amb entusiasme, era un plat de pasta i una botifarra amb pa amb tomata tot molt casolà. A més a més l’altre grup de logística ens feia el dinar de l’endemà, arròs era el plat escollit però a l’hora de repartir-lo no ho van fer bé i alguna persona no en va tenir. Per últim un iogurt hi ha dormir ja que tots estàvem cansats i necessitàvem preparar-nos per la jornada següent. Va ser un dia molt complert ja que vam fer conducció a peu, kayak i btt, amb un munt de quilòmetres però amb un destí anomenat autosuperació.


Text: Ferran Arnau, Marc Forcano, Gian Galli, Lalo Villanueva, Selene Cabanas, Sergi López, Marcos Girardhelli.

Crònica 3r dia

En primer lloc el de logística que eren Carlos, Sergi , Jordi, Enric, Iu, Angela, Javi lo de despertar i preparar l'esmorzar bé , despertar-nos a les 6:30 despres de la pujada de les salines i dormir malament es molt difícil endressar la tenda canviarte, fes la bossa , vam esmorzar be amb el que hi havia, després varem fer una excursió fins al puig de les Pedrisses/Salines on guiaven Miguel , Alvaro i Meke la primera pujada del mati mortal molt de desnivell en molt poc temps, bones explicacions en una ruta molt curta. Hi havien unes vistes espectaculars des de dalt i en baixar, ens varem canviar de roba i ens varem vestir de ciclistes on ja teníem unes bosses amb lo de bici apartat per no aver de moure les bosses grans.
Sortint de les salines començava el guiatge de Ferran, Gian, Lalo i Sergi, una baixada complicada per lo malament que estava la pista per les pluges que ho destrossa, vam baixar amb grups petits de 5-7 persones guiats per professors o guies, en el meu nomes erem 3 nose perquè però ningú ens deia res,vam fer una parada al el castell de cabrera, savia de caminar 15min amb les sabates de cales no ens va agradar gaire per les ruïnes de castell que era. Després vam baixar fins a una esplanada on varem parar a observar un monument de pedra feta per un pica pedrer que és el pare del nostre professor “Ruben Lamas” en honor a Lluís companys més tard varem agafar una pista que passava per unes fagedes super boniques per mi(joel peachey) el tall que em va agradar mes del crèdit i a sobre baixada, abans de arribar al Porthus vam parar a dinar, on varem parar hi havia una fita fronterera on anàvem creuant durant els dies.
En acabar de dinar vam agafar les bicis i varem pedalar fins a un interessant cementiri on hi havien enterrats morts de la guerra.
En 3 grups vam travessar el Porthus per pujar per una carretera asfaltada, els grups molt ben fets per els guies, els guies també ho van fer molt i molt be en el tall de travessar la carretera principal de Porthus, després vam anar cap a la pujada de puig neulós la qual pujava i pujava, la pujada era molt llarga 19km , peró en ser asfalt i en pujada progressiva. Vam fer un parell de parades però era molt dura la pujada i ens ajudàvem els uns amb els altres, és a dir tots érem un i a la fi vam arribar a un trencant on començava una pista on ja semblava el final però no, més endavant vam fer la foto de grup a dalt la pujada , hi havia la opció de pujar al puig neulós en 15 min a peu però ningú va voler.
Al acabar la foto vam començar a baixar fins trobar la furgoneta amb ja totes les tendes montades, que be no tindre de montar-les, gracies a en david i en lucas que els vam perdre per el camí que ja no podien més perquè es trobaven malament.
Després els de logística havien de endressar totes les bicis a la furgoneta amb ajuda de voluntaris,mentre els altres de logística començaven a preparar el sopar.
Abans de sopar teníem un rato per descansar , anar a fer les necessitats al bosc i descansar.
Per sopar vam menjar caldo amb pasta i hamburguesa, jo personalment el celíac el meu menjar era bo i estava llest a l'hora , un dels pocs dies que va passar.
Aquest dia vam assolir un bon repte ja que va esser difícil.
Felicitats companys!!!

Text: David Martín, Joel Peachey, Marc Mesas i Arnau Fox. 


Crònica 4rt dia

Ens vam aixecar a les 06:20h del matí al refugi de la Tanyareda prop del cim del Puig Neulós. Al nostre grup li tocava fer la logística d’aquell dia i vam anar a aixecar a la resta del grup per anar a esmorzar. Un cop vam acabar d’esmorzar vam haver de preparar els entrepans per dinar i recollir el refugi. A les 09:30h va començar el guiatge d’en Robert, en Jorge i en Pol, vam sortir del refugi per dirigir-nos al Coll de Banyuls passant per el pic de 4 termes, durant la ruta vam passar al costat d’una sèrie de banderes de color groguenc, aquestes banderes formaven part de l’alberatrail que és una marató que passa per l’Albera. En un tram de baixada vam parar a menjar un entrepà en un lloc refugiat del vent i després vam seguir amb la ruta. Al arribar al Coll de la Manrella vam veure un arbre curiós perquè des de lluny semblava un llop, a mesura que ens anàvem apropant veiem Cervera i part del Rosselló, també veiem les muntanyes que teníem que passar per arribar a Colera en el segon tram de la ruta. Al arribar a un pla vam tornar a parar una estona per menjar una barreta i vam seguir baixant l’últim tram per arribar al Coll de Banyuls on la baixada que teníem que fer per arribar-hi se’ns feia interminable. Després d’1 hora de baixada vam arribar al Coll de Banyuls, vam descansar per menjar i recuperar forces i vam canviar de guies Enric, Sergi Collell, Jordi Plana i Carlos Zallas per fer el tram final d’aquesta ruta. Vam sortir del Coll de Banyuls, i al cap de pocs minuts de començar a caminar ja vam trobar una pujada molt forta i força llarga, al arribar adult, vam fer una petita parada de pocs minuts, vam continuar caminant per un caminet ascendent, menys fort que anterior però un xic més llarg, fins que vam arribar a un coll. A continuació vam seguir caminant per la carena, passant per camins estrets i pujant a més d’un cim fins arribar al últim cim, anomenat Puig d’en Jordà, on vam començar a baixar per un camí no molt complicat, però amb força pendent negativa, amb la qual cosa set carregaven molt les cames i es feia molt pesat. Vam arribar a Molinàs, unes ruïnes d’un antic poble on van fer una explicació, a partir d’allà ja tot era planer fins arribar al Càmping Sant Miquel, a Colera. Al arribar, ja estaven les tendes muntades, així que tothom va aprofitar per anar a fer les seves coses (dutxar-se, etc.). A les 21:15 teníem el sopar al restaurant del càmping, en acabar de sopar, vam aprofitar per estar tots junts la ultima nit i gaudir una miqueta de les comoditats del càmping. Cap a les 12:15 tothom ja sen va anar a dormir, i així va finalitzar el dia. 

Text: Ruben Mena, Miguel Escribano, Lucas García, Miquel Ruiz, Jordi Marquès, Alvaro Gonzalez i Kilian Alesina.

Crònica 5è dia

Ens hem aixecat a les 7 del matí, ens han deixat mitja hora més que de costum, ja que tothom estava ressentit de les cames, ja que el dia anterior havíem fet 10h caminant, i això ens havia passat factura. Hi havia gent, com en Miguel o l’Aaron que no es trobaven be, tenien mal de panxa, suposo que va ser alguna cosa que els va sentar malament del sopar, en Miguel ha estat tota la nit vomitant i l’Aaron no s’aguantava en peu. Hem desmuntat les tendes, les hem espolsat d’aigua i les hem plegat i deixat dintre la funda al costat de la furgoneta, mentre els de logística preparaven l’esmorzar, hem esmorzat i ens hem organitzat per fer els entrepans. Els de logística han decidit fer els entrepans de la següent manera: tothom agafava dos trossos de pa, que havien tallat prèviament en Toni, en Miguel, l’Adrià i l’Iu.
En teoria s'hi posava tomata, oli i sal i l’embotit que es volia, es podia triar entre pernil salat, pernil dolç i formatge, després tothom ficava els entrepans que havia fet en una bosseta per embolicar-los i després els hem posat tots junts en un sac, el problema ha sigut que la gent volia tenir l'entrepà que s’havia fet ell, i amb aquest sistema no era possible. Després ens hem posat els neoprens i els escarpins, hem deixat el material de bicicleta en una bossa a part, i tot el que necessitàvem per l’excursió a la motxilla petita, i totes aquestes bosses les hem deixat sobre un plàstic negre on ficàvem totes les motxilles. A la bossa gran no havíem de deixar res que necessitéssim al llarg del dia, perquè la furgoneta d'assistència les portava directament a l’institut. Quan tothom estava llest hem sortit per la part de darrera del càmping, i hem caminat passant per sota el pont de la via del tren, fins a anar cap al port on ens esperaven els raqueros i els monitors.
Al arribar al port ens han fet un repàs del raquero i les seves parts, de com funcionaven i per a què servien. Ens han donat els xalecos de salvament i una garrafa d’aigua per no deshidratar-nos. No teníem quasi vent per poder navegar i la sortida amb el raquero ha sigut una mica complicada. Un cop a l’aigua ens hem distribuit les feines dins el raquero, el vent no bufava i quasi no ens movíem...els monitors que teníem ens han deixat saltar a l’aigua per a remolcar-los. L’aigua estava molt freda i també es veien meduses i peixos lluna.
En Xavi Cassorràn portava la llanxa on estaven alguns professors i anava remolcant als raqueros que es quedaven últims i quasi no es movien. A mitja ruta el timó se'ns ha trencat i ens han hagut de portar algunes peses per poder seguir endavant. També hem jugat amb els altres companys a canviar-nos de raquero i agafar-nos entre nosaltres. Ha sigut un descans d'unes 4hores ja que el vent no bufava i estàvem molt tranquils...
A punt d’arribar el raquero a port,s'ha tornat a trencar el timó i no parava d’entrar aigua dins, ens han hagut de remolcar fins al port on hem desmuntar la vela,la botabara i el timó. Al baixar-nos i anar a dinar hem vist un pop on ens hem tirat a l’aigua per mirar d’agafar-lo però no hem pogut.
Desembarquem del raquero i estava mort de gana, portàvem 4 hores i no ens havíen donat cap entrepà i quan hem arribat a les furgonetes aquestes estaven tancades.Feia molta calor i hem hagut d'esperar uns 20 minuts fins que han vingut a obrir les furgonetes a donar-nos de menjar i beure, aquí ha sigut el moment més fotut del dia perquè els entrepans s'han fet al càmping i es repartien a l'atzar i això creava una dinàmica de grup una mica fotuda ja que algunes persones a l'hora de fer l'entrepà no l'han fet amb ganes;a mi personalment m'ha tocat un entrepà amb dues parts de dalt del pa i una d'elles sense oli,ni tomata ni res.I l'altra entrepà de tonyina també era molt pobre,només tenia una mica de tonyina i res més... M'ha fotut molt haver preparat dos entrepans amb tots els seus ingredients i tenir que menjar-me aquesta “cosa” després de 4 hores de vela al sol i sense menjar desde les 8 del matí, però després d'aquesta indignació i haver menjat el que s'ha pogut,ens hem canviat a uns vestidors que ens han deixat i hem sortit a fer l'últim tram en bici!!
A les 14:30 hem agafat les bicis i ens han explicat l'últim tram de la ruta,estàvem tots reventats però les ganes d'arribar a casa podien més que les de parar,durant el guiatge a els guies els hi han traicionat els nervis i el cansament ha afectat especialment a l'Àngela que s'ha equivocat de trencant i en Javi ha hagut de tirar amb tot el grup i ha agafat a alguns clients com a ajudants(Carlos,Adri,Kilian,Ferran...) per tal de poder acabar bé el recorregut.
Els hi ha anat indicant les coses que tenien que fer, durant el viatge ens ha fet efecte la paella de la nit anterior ja que molta gent es trobava malament i marejada, jo entre ells.. Hem estat tota la ruta amb mal de panxa, ganes de vomitar i nàusees. Encara que hem trobava fatal, he tret forces per a poder acabar la ruta ja que tenia moltes ganes d'acabar el crèdit fins al final i sentir-me satisfet per tota la feina feta durant aquests dies. Cada vegada que ens paràvem em costava un món arrancar però he aconseguit acabar el dia amb molta força i orgullós d'haver pogut gaudir d'aquesta experiència ja que crec que serà irrepetible.
En arribar a l'institut hem entrat les motxilles i ens han donat una mica de menjar,ha sigut una estona amb molts sentiments perquè anàvem arribant i ens abraçàvem tots i felicitant-nos per haver arribat fins al final tot junts.També hem trobat a tots els companys que, a causa de malaltia o lesió, havien muntat a les furgonetes d'assistència. Tot i no haver arribat fins al final, els he sentit al meu costat igual.
Per acabar els professors ens han sentat a tots i ens han fet una xerrada general de la ruta i en Xavi Vilella ha dit que era dels crèdits més durs que recorda i ens ha felicitat.
Tot s'ha acabat amb un fort aplaudiment de tothom..però la feina encara no s'ha acabat,la setmana que ve ens tocarà treballar per a donar-li forma a la nostra memòria i poder tancar el crèdit com déu mana!!!

Text: Adri Mihi, Aaron Plana, Lydia Ayuste, Pol Saavedra, Jorge Valenzuela i Robert.

  FOTOS







Cap comentari:

Publica un comentari