divendres, 20 de març de 2015

Escalada a Sadernes




Video: Marcos Ghirardelli.


El passat dijous 19 de març les dos classes vam fer una excursió a Sadernes, a practicar l'escalada d'unes vies col·locades per en Xavi Vilella, ràpel i també ha fer una petita excursió a la cova del Bisbe.
Vam sortir a les 8 del matí del institut rumb cap a Sadernes, on mesos abans ja havíem conegut per la travessa de tres dies i la ruta de btt una setmana abans.

Tots estàvem neguitosos... mai havíem fet un ràpel de 40 metres!! Al arribar a Sadernes vam agafar tot el material necessari de la furgoneta d'assistència i ens vam dirigir on ens esperaven en Roger i en Xavi que havien anat abans per muntar totes les vies. Ah, s'hem descuidava comentar els acompanyants que havien vingut: en Jaume, en Quim i el seu germà, en Jaume. A part dels nostres professors de sempre: en Toni, en Ruben, en Xavi i en Roger.

Ja ens trobàvem a lloc així que els nostres professors van decidir dividir el grup en dos, els que volien fer escalada i ràpel i els que volien anar a veure la cova del Bisbe. La meva elecció va ser anar primer a veure la cova, així tindria més intriga per l'escalada i el ràpel. En Toni seria el professor que ens acompanyaria juntament amb en Jaume, l'amic i no germà d'en Quim. El grup era bastant nombrós, així que ens vam dividir en grups de 4 per guiar fins a la cova i tornar al mateix lloc ( ens trobàvem en una pista al costat de les vies d'escalada). Abans de partir en Toni ens va explicar una mica que seria el crèdit de síntesi i la seva preparació prèvia. Aleshores ens vam posar en marxa, corriol cap dalt, amb alguna que altre badada per part dels guies però vam arribar a la cova d'immediat. Allà a la cova, que per cert, era impressionant si era la primera on t'hi endinsaves, vam passar-hi un rato i menjar alguna coseta. Era hora de baixar, en Toni ens va avisar de la perillositat que tenia el camí per on baixaríem, relliscava molt i era molt vertical, però com no era el primer que havíem fet, no vam sortir amb cap ferit. Al acabar el camí ja ens trobàvem a la pista, on el nostre grup vam guiar als demés fins a la zona on havíem partit.

Era la hora de la escalada i el ràpel, molts de nervis, crec que justificats però s'havia d'afrontar. Vam dividir el grup en dos, els que volien fer primer ràpel i els que volien fer primer escalada, en el meu cas vaig realitzar primer l'escalada. Va ser molt divertit però una mica angoixant, sentir el soroll del riu que estava al costat, i tu mateix, sentin-te tant i tant petit... però com ja he dit va ser molt divertit. Després d'escalar tocava assegurar des de a baix al company que t'havia assegurat a tu i així anar fent fins a l'hora del canvi.

Era l'ultim que havia de fer, el famós ràpel de 40 metres. Per fer-lo prèviament havíem de pujar per la cresta de la muntanya on havíem escalat i arribar al ràpel on ens esperava en Ruben, que ens lligava des de a dalt i es comunicava a través del walkie talkie amb en Roger que estava a baix. Quan va arribar el meu torn si sóc sincer, no tenia gaire por, hem sentia molt segur, estava molt ben preparat i no podria passar res, així va ser. Lent però segur vaig aconseguir fer el ràpel, va ser genial. De fet a dalt d'aquesta crònica teniu un genial vídeo del meu company Marcos que recomano que el veieu.

Ja era hora de marxar i tothom explicava les seves experiències, tothom estava en estat de gràcia i tothom era feliç. Per finalitzar vam fer una conclusió i ens vam dirigir cap l'autobús que ens tornaria cap a casa després d'un dia molt emocionant.

Text: Enric Salvador.
Fotos: Carlos Zayas i Jordi Plana.

Cap comentari:

Publica un comentari